"La meva vida constitueix un llarg i profitós viatge cap a la idiotesa. Un dia, d'adolescent, em vaig adonar que era idiota. Uns quants anys més tard, vaig descobrir que no era pas l'únic. Ara que vaig camí dels trenta-cinc anys estic convençut que no solament tothom és idiota, sinó que mai no deixem de ser-ho. Al contrari, la idiotesa, com un corc en fusta vella, s'obre camí en nosaltres fins al darrer moment. El temps passa i no canviem, i l'experiència no et fa més savi, sinó més vell."
(Amor d'idiota, de Lluís-Anton Baulenas)
